LLUNATISME

MANIFEST DEL LLUNATISME

Llunatisme:

El llunatisme és l’automatisme pur o l’expressió dels somnis i sentiments que vol fer una mirada a la bogeria, explicar-la o senzillament mostrar-la a través dels conflictes del món o els personals.

1. Tothom pot ser llunàtic encara que no tingui cap trastorn, tothom pot fer servir el llunatisme.
2. Ser llunàtic no vol dir ser agressiu, això va dins el caràcter de cadascú.
3. Inventa el teu món, amb els teus propis símbols, jo faig servir els maniquins, els micos, els pallassos o els monstres.
4. L’anarquia personal és una qualitat significativa més si ets llunàtic.
5. Converteix els teus deliris o al·lucinacions ( si en tens) en un poema, en una pintura, en una escultura o en qualsevol creació artística.
6. El món és llunàtic, jo també.
7. Expressa els teus sentiments, explica els teus somnis per comprendre el caos que viu a dins.
8. El llunatisme és com un nou surrealisme que sorgeix de la bogeria, que s’inspira en l’estrany funcionament de la ment quan fuig de la realitat.
9. Escriu ràpid sense retocar-ho, sense fer-ho amb la raó, utilitza l’escriptura automàtica dels surrealistes per mostrar la teva follia.
10. Els llunàtics busquem la pau, doncs la guerra és la part fosca de la bogeria i ja en tenim prou amb el nostre patiment per sentir com pateix el món en conflictes bèl·lics.
11. Les injustícies cremen i s’han d’escriure o pintar perquè per molt que el món llunàtic fugi de la realitat també les rep.
12. Els llunàtics patim molts estigmes per això volem abolir sistemes, dogmes i tabús.
13. La rebel·lia és part de la nostra naturalesa.
14. Qui són els llunàtics? Qualsevol persona que hagi sentit que està fora d’aquest món, ja sigui perquè no entén aquesta societat, o perquè veu que no encaixa en la normalitat.
15. Proclamo el llunatisme! Reclamo el dret a la bogeria! El llunatisme viu dins meu, el llunatisme viu!

SEGON MANIFEST DEL LLUNATISME

1. La paraula “llunatisme” no existeix però per això hi és l’art, per crear coses noves.
2. El jardí de les delícies del Bosco, Vincent Van Gogh, els dadaistes, els surrealistes, el crit de Munch, l’art brut, Alejandra Pizarnik, Leopoldo María Panero, el punk o la psicodèlia són font d’inspiració per al llunatisme.
3. L’art és una boca que escup bogeria perquè ja ho saps, el món està fent un gir cap a la pitjor de les follies.
4. Per trencar la seriositat de les lletres d’aquest present sempre va bé una mica de bogeria. No saps escriure? No saps pintar? Així com jo, doncs fes-ho, el més important és divertir-se i aprendre, si ja ho sabéssim tot (cosa que és impossible) seria molt avorrit, si no creéssim coses noves des de la ingenuïtat el món no avançaria gens.
5. Si és irreverent, m’agrada, si és nihilista, m’agrada, si és profund m’enganxa, si és superficial m’acosto. Només sé que l’art omple el buit, llancem-nos a escriure el que ens passa per la ment just en aquell moment en què no toquem de peus a terra.
6. Lluito perquè la bogeria no sigui mal vista, perquè el dolor es pugui superar, escric per sublimar.
7. Les imatges que reflecteixen la bogeria del món o la pròpia poden ajudar a entendre els nostres sentiments. Quan veus o llegeixes una imatge llunàtica sents el que passa per dins de l’autor o potser també per dins teu, això ajuda a comprendre el món, la vida, la ment, la bogeria comuna, el gran simbolisme que hi ha en una sola imatge o en un vers.
8. L’espiral és el nostre signe.
9. Canalitzar les nostres pors, expressar-nos a través de l’art ja és art, sigui o no bonic, és més. Què és bonic? Cadascú té el seu criteri de bellesa, a mi m’agrada veure una silueta d’un gat negre en un quadre. Potser a tu t’agrada veure un gos verd, doncs que sigui cru o deformat no vol dir que no sigui bonic, ja ho saps, sóc lleig, però m’agrado lleig, la meva poesia és llunàtica i l’accepto així.
10. El llunatisme com a bandera dels oblidats i oblidades.

TERCER MANIFEST DEL LLUNATISME

                                         

1. La imatge no viu als ulls.
2. El llunatisme s’inspira en moviments contraculturals així com moviments artístics tals com el moviment hippy o el moviment punk. Moviments que es van dir contraris però que van lluitar pel mateix, la llibertat absoluta.
3. El to emocional també és molt important o expressar sentiments al voltant d’una idea ja que tot passa pel cervell, les pors, els erotismes, les tristors o plorar i riure alhora davant d’un quadre que algú va pintar ben serè i ben seriós.
4. El missatge buit crec que és impossible. Sempre que escrius o pintes estàs donant alguna cosa de tu o del teu voltant. Pot ser que el missatge o la forma d’expressar-lo sigui pobre però crec que mai és buit. Ni tan sols el silenci és buit.
5. La referència personal no sempre és vanitosa o narcisista. Mirar-se un mateix és una cerca del món en tu. La introversió és present a l’obra d’un llunàtic ja que busca entendre per què és llunàtic.
6. L’estil no és important ni tan sols la moda. Es tracta de crear un mateix la teva moda. El “do it yourself” tan famós, la creació per damunt de les normes de creació, per damunt del que està establert. Jo sempre dic: Vesteix com vulguis!
7. Què és la cultura per a mi? Aquesta és una pregunta que cada cinc minuts canvio la resposta o tan sols dic: No ho sé. Perquè dubtar o no saber és natural en l’individu. Reivindico el dret a dubtar o ignorar què és la cultura.
8. La imatge no viu tan sols en la imatge.